Els Simpson

 Els Simpson és una familia nord-americana que consta de cinc membres cada u en una qualitat diferent. La sèrie va ser creada per Matt Groening. Porta 24 temporades de capítols. El lloc on succeixen les seues vides és en Springfield (Àmerica).És una serie d'humor on cada un dels de la família viu una aventura amb els seus amics.

Personatges de la familia:

Homer Simpson: És el pare de la familia. Està un poc retrasat a causa de que té un llapis de cera en el cervell. Es caracteritza per ser calb, gras i sobretot perquè és alcohòlic. Va a beure a un bar anomenat “La Taverna De Moe”. Treballa en una central nuclear.

Frase Típica: “Estúpido Flanders”

Marge Simpson: És la dona de Homer i l'única que té un poc de trellat. La caracteritza el pentinat que du ja que medix 20 centímetres i és de color blau. La seua afició és mantindre  la casa neta.

Frase Típica: “ ¿Qué problema tienes ahora con nuestro vecino, Homer?”

Bart Simpson: És el fill major i és el xiquet més gamberro del poble. Sempre està clavant-se en embolics i a l'escola sempre suspén els exàmens i molesta molt al director. El seu millor amic és Milhouse. L'afició de Bart és fer birgueries amb el monopatí

 Frase Típica: “Multipicate por cero”

Lisa Simpson: És la filla rareta i a la vegada superdotada. És una marginada social. És una radical, defensora de la natura i vegetariana. En cert capítol és fa de la religió budista. Milhouse, el millor amic de Bart està colat per ella. La seua afició és tocar el saxo

Frase Típica: “Baaaaaaaaaaaart!”

Maggie Simpson: És la filla més xicoteta de la familia, no hi ha molt que dir perquè és un nadó i no parla. És una xiqueta molt llesta tant que ha salvat a Homer en vàries ocasions. Frase Típica: “ Sense comentaris”.

                                                                        ARNAU, ALBERT I LLUÍS.

Les choristes.(Els xiquets del cor)

Encara que és una pel.lícula del 2004,  no l'havia vista. He de dir que m'ha agradat. Especialment per l'exposició dels dos models d'educació que es mostren. Per una banda l'ensenyament basat en el diàleg i per altra el del càstig autoritari. Si a més la música es converteix en el motor que intenta millorar la situació personal i social de xiquets amb dificultats d'integració, tenim una pel.lícula emotiva i de qualitat amb un senzill, però important missatge.  Al meu parer val la pena vore-la.

Pep Estornell

Una cenicienta moderna

Aquesta pel·lícula està protagonitzada per una actora que m’agrada molt, Selena Gomez. En la pel·lícula és la protagonista.El seu paper és el de “Cenicienta”, però moderna. Selena Gomez té el paper de (Mary),una xica que li encanta ballar i és la criada de casa, la que fa tota la feina.Té dos germanastres que li fan la vida impossible fins que al final ho fan tot mal, però tenen a la seua amiga que les ajuda, per a poder ella tindre al famós Joey. Joey( Drew Seeley),un actor que també m’agrada. Ell apareix en el paper de príncep que és un famós cantant i ballarí que decideix anar a un institut a buscar a una jove a qui voler. Al final tot encaixa perfectament  en l’estil d’un conte de fades.

La meua conclusió es que vos la recomane perquè parla sobre un institut i vos pot fer pensar en si estiguéreu en aquell món
  Anna

50 primeras citas

Jo recomane aquesta pel·lícula, per que et demostra que voler a una persona és acceptar-la amb les virtuts i els defectes.

Ainoa

Ratatouille

Ratatouille és una pel·lícula d'animació per computadora produïda per Pixar i distribuïda per Walt Disney Pictures, va ser estrenada el 29 de Juny de 2007. Es l'octava pel·lícula  produïda per Pixar i va ser dirigida per Brad Bird.

Tracta sobre una rata anomenada Remy que viu en un àtic d'una casa francesa amb el seu germà Emile i una colònia de rates. Remy està dotat amb un gran sentit de l'olfacte i del gust i aspira a convertir-se en un chef gourmet. Un dia l'ama de la casa va descobrir a totes les rates i totes van fugir i al final Emile va acabar abandonada. 

Per una altra banda, en un bar  de París està Alfredo Linguini que comença a treballar com un llavaplats per a Skinner, el xef principal, qui era observat per Remy.
Linguini tira accidentalment ingredients arreus, Remy horroritzat cau dins de la cuina; allí intenta fugir però s'adona que ha de restaurar la sopa però es capturat per Linguini. Aleshores Linguini es dona compte que és una bona rata i que sap fer moltes coses i se la posa baix del barret  i ell fa de titella de la rata. 

Al final tots descobreixen que la rata és la cuinera i quan va l'inspector de sanitat i demana saber qui és el que a fet tot això li trauen a la rata i es queda meravellat.

Alba Todolí

Capità Amèrica

Aquesta pel·lícula s'ha estrenat el dia 5 d'agost d'aquest any als cines espanyols.

De moment, la pel·lícula ha tingut mol d'èxit, degut a la quantitat de persones aficcionades a aquest personatge creat pels còmics “Marvel”.

Aquesta pel·lícula comença a l'any 1943, i presenta al personatge malvat, i poc després apareix el protagonista.

La pel·lícula ens mostra, que el que més importa es el que hi ha dins d´una persona, no els músculs. I el protagonista de la història es de la primera manera, podem veure el canvi que aquest fa (físicament) després d'unes proves a un laboratori dels Estats Units. El varen triar per que aquestes proves feien el que hi havia dins d'una bona persona encara millor, i si una persona, per altra banda, era malvada, la feia mol pitjor. Per això el triaren, per que sabien que era bona, i trauria endavant el propòsit que volien, que era lliurar-se de la guerra.

Aquesta pel·lícula m'ha agradat, i estic segura de que als aficcionats a aquests còmics no els haurà decepcionat la manera en que s'ha dut al cinema.

Raquel

El niño con el pijama de rayas.

Aquesta pel·lícula tracta sobre una família que degut al treball del pare tenen que canviar de casa i de lloc. El pare és un militar amb bastant importància, el traslladen a viure al costat d’un camp d’extermini on els jueus treballen per a ells, els tracten com a animals.

Des de la finestra de  l’habitació del seu fill menut, Bruno, ell veu un camp i decideix anar a veure què és, explorant per la casa troba el lloc on dona al camp, allí ell es fa amic d’un xiquet jueu que està a l’altre costat, en eixe camp tant cruel. Shmuel, el xiquet jueu, porta un pijama a ratlles, com tots els altres jueus. Bruno és molt  innocent, i  per res del món pensaria que son pare pot fer això amb eixes persones. Ell va tots elsdies a visitar a Shmuel i li dona menjar.

La germana de Bruno canvia de pensar, el professor particular que tenen els dos els manipula per a que pensen que els jueus són el pitjor que hi ha, que no són persones… Bruno no pot pensar això, de totes maneres ell no diu res de Shmuel per por a que l’ajudant del seu pare o ell mateixa li peguen per això.

La mare es dona compte de que el que el seu home està fent amb eixes persones és molt cruel, es trastorna. Aleshores decideix que ella, junt als seus fills, tornaran a Berlín, a la seua casa de abans. Bruno va a acomiadar-se de Shmuel i ell li diu que no troba al seu pare, aleshores Bruno es posa un pijama a ratlles que li dona Shmuel, entra en el camp i comença a buscar-lo. Uns altres jueus els diuen que entren en un lloc, que van a dutxar-se. Tot resulta ser un  parany per a acabar amb ells, és una càmera de gas, en uns segons moren tots els jueus allí dins, inclòs Bruno.

Finalment, la mare de Bruno comença a buscar-lo i no el troba. El busquen per tots els llocs i no el troben. Aleshores van davant del camp d’extermini, allí veuen que està la roba del seu fill, el pare es dona compte de que ja no poden fer res, el seu fill està mort.

*La meua conclusió és que les persones, siguen jueus, cristians, o com siguen… al fi i al cap tots són persones. Per tant, el que ha fet el pare de Bruno al final no l’ha beneficiat en res, al contrari, ha perdut el seu fill. Ha sigut com un càstig per tot el mal que ell ha causat, un càstig molt dur.

Natàlia