Aquesta és una pel.lícula dramàtica
Estadounidense basada en fets reals. Està dirigida per Lasse Hallstrom, escrita per Stephen P. Lindsey i
protagonitzada per Richard Gere, Joan Allen i Sarah Romer. Va ser estrenada al
Japó el 8 d’agoentit, el gos és el millor amic
dest de 2009.
Com haureu s l’home, i aquesta pel.lícula ho demostra.
Tot va començar quan a l’escola estaven
parlant dels seus herois, Ronnie, conta la història de Hachiko, el gos del seu
avi. Comença a contar que a la via de ferrocarrils, un cadell de raça Akita cau
de la seua gàbia accidentalment, i el gos cau amb ella, el professor Paker
Wilson que tornava de les seues classes el veu sol per la via pensant amb el
perill que pot passar i decideix agafar-lo, en la idea de que algú el
reclamara, el porta a casa i la seua dona, Carl no accepta al gos, i el tenen
que deixar al seu garatge. Els següents dies esperen la cridada del seu
propietari, i pengen cartells, però el telèfon no sonava, Paker decideix portar-lo
al seu treball, on Ken Fujiyoshi, un company seu de
feina japonés li parla sobre eixa raça, li diu que és una raça amb una
característica molt peculiar, estan molt units al seu propietari, Ken també li
diu, que el símbol del seu collarí es tradueix com Hachi, per lo qual Paker el
decideix anomenar Hachi. Quan arriba a casa intenta jugar amb el gos, però no
hi ha manera de fer que el gos jugue amb ell, de sobte sona el telèfon, l’agafa
Carl, i és algú que està interessat per Hachiko, ella mira a Paker i veu que
ell i el gos s’han fet grans amics i no els agradaria separar-se, així que
sense pensar-ho diu que el gos ja té propietari. Al passar els anys Hachiko
encara no li porta la pilota i Paker li-ho comenta a Ken, ell li respon que
eixa raça no porta la pilota a no ser que no siga una vegada molt especial. Al
següent dia Hachiko acompanya a Paker a l’estació cosa que troba molt estrany,
el que troba més estrany és que a la vesprada a l’hora de la tornada Hachiko
també està allí esperant-lo, i així dia darrere dia. Quan passa una llarga
temporada un dia qualsevol Hachiko és nega a acompanyar-lo, Peker va estranyat
cap a l’estació però veu que Hachiko va corrent cap a ell amb la pilota que mai
havia portat, no sabia bé el que passava, però tenia que anar al treball. Allí
mateix, en el treball li va agafar una parada cardiorespiratòria, d’on no va
poder sortir ni poder tornar a l’estació, Hachiko va seguir anat a l’estació
fins deu anys després, que va morir.
Isabel Bertó 1rB ESO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada