El niño con el pijama de rayas.

Aquesta pel·lícula tracta sobre una família que degut al treball del pare tenen que canviar de casa i de lloc. El pare és un militar amb bastant importància, el traslladen a viure al costat d’un camp d’extermini on els jueus treballen per a ells, els tracten com a animals.

Des de la finestra de  l’habitació del seu fill menut, Bruno, ell veu un camp i decideix anar a veure què és, explorant per la casa troba el lloc on dona al camp, allí ell es fa amic d’un xiquet jueu que està a l’altre costat, en eixe camp tant cruel. Shmuel, el xiquet jueu, porta un pijama a ratlles, com tots els altres jueus. Bruno és molt  innocent, i  per res del món pensaria que son pare pot fer això amb eixes persones. Ell va tots elsdies a visitar a Shmuel i li dona menjar.

La germana de Bruno canvia de pensar, el professor particular que tenen els dos els manipula per a que pensen que els jueus són el pitjor que hi ha, que no són persones… Bruno no pot pensar això, de totes maneres ell no diu res de Shmuel per por a que l’ajudant del seu pare o ell mateixa li peguen per això.

La mare es dona compte de que el que el seu home està fent amb eixes persones és molt cruel, es trastorna. Aleshores decideix que ella, junt als seus fills, tornaran a Berlín, a la seua casa de abans. Bruno va a acomiadar-se de Shmuel i ell li diu que no troba al seu pare, aleshores Bruno es posa un pijama a ratlles que li dona Shmuel, entra en el camp i comença a buscar-lo. Uns altres jueus els diuen que entren en un lloc, que van a dutxar-se. Tot resulta ser un  parany per a acabar amb ells, és una càmera de gas, en uns segons moren tots els jueus allí dins, inclòs Bruno.

Finalment, la mare de Bruno comença a buscar-lo i no el troba. El busquen per tots els llocs i no el troben. Aleshores van davant del camp d’extermini, allí veuen que està la roba del seu fill, el pare es dona compte de que ja no poden fer res, el seu fill està mort.

*La meua conclusió és que les persones, siguen jueus, cristians, o com siguen… al fi i al cap tots són persones. Per tant, el que ha fet el pare de Bruno al final no l’ha beneficiat en res, al contrari, ha perdut el seu fill. Ha sigut com un càstig per tot el mal que ell ha causat, un càstig molt dur.

Natàlia