Encara que és una pel.lícula del 2004, no l'havia vista. He de dir que m'ha agradat. Especialment per l'exposició dels dos models d'educació que es mostren. Per una banda l'ensenyament basat en el diàleg i per altra el del càstig autoritari. Si a més la música es converteix en el motor que intenta millorar la situació personal i social de xiquets amb dificultats d'integració, tenim una pel.lícula emotiva i de qualitat amb un senzill, però important missatge. Al meu parer val la pena vore-la.
