La vida és bella

La meua opinió sobre la pel·lícula de “La vida és bella” és que aquesta pel·lícula reflecteix molt bé i amb molts detalls el que succeïa en l’època de Hitler i els nazis. Encara que hi ha moments que són més forts que la resta, crec que és una pel·lícula amb un bon argument, encara que resulte molt dur perquè juga amb la vida i els drets de les persones.

A part de les vides personals dels protagonistes de la pel·lícula (que són de ficció) crec que aquesta és molt didàctica perquè ens ensenya una cosa real i horrorosa que va succeir en Europa durant la Segona Guerra Mundial i deuríem aprendre per a que la història no es repetira en aquest sentit.

Altra cosa que jo he aprés  amb aquest film és una forma d’actuar davant les situacions difícils i què consisteix en fer dels problemes un joc per a llevar dramatisme a les penalitats de la vida. Crec que hi ha personatges eixemplars com Güido (protagonista) i els seus companys en el camp de concentració i d’altres com el capità metge que té una actitud molt egoista de cara a les persones que coneix. En lloc d’ajudar a Güido quan es troba al camp de concentració, s’obsessiona amb les endevinalles i no l’ajuda a eixir d’aquell entorn tan desagradable. Trobe que Güido és un gran pare, encara que enganya al seu fill, que ho fa per bé. Ell decideix perdre la vida per a que el seu fill puga eixir del camp de concentració amb vida, i aquesta actitud ens ensenya i mostra el gran amor d’un pare pel seu fill.

També en la pel·lícula es pot observar com els nazis eren molt racistes, i ells creien que eren una raça superior, soles pel fet de ser blancs de pell, per exemple. En la pel·lícula també es pot observar com els jueus estan explotats al camp de concentració: no paren de treballar i no estan gens ben alimentats, fins que arriba el punt que són exterminats a les càmeres de gas.

En fi, una pel·lícula que per mitjà dels protagonistes (de les seues actituds) ens permet aprendre sobre actituds positives, racisme, violació de drets humans...

Guillem