La meua opinió sobre la pel·lícula de
“La vida és bella” és que aquesta pel·lícula reflecteix molt bé i amb molts
detalls el que succeïa en l’època de Hitler i els nazis. Encara que hi ha
moments que són més forts que la resta, crec que és una pel·lícula amb un bon
argument, encara que resulte molt dur perquè juga amb la vida i els drets de
les persones.
A part de les vides personals dels
protagonistes de la pel·lícula (que són de ficció) crec que aquesta és molt
didàctica perquè ens ensenya una cosa real i horrorosa que va succeir en Europa
durant la Segona Guerra Mundial i deuríem aprendre per a que la història no es
repetira en aquest sentit.
Altra cosa que jo he aprés amb aquest film és una forma d’actuar davant
les situacions difícils i què consisteix en fer dels problemes un joc per a
llevar dramatisme a les penalitats de la vida. Crec que hi ha personatges
eixemplars com Güido (protagonista) i els seus companys en el camp de
concentració i d’altres com el capità metge que té una actitud molt egoista de
cara a les persones que coneix. En lloc d’ajudar a Güido quan es troba al camp
de concentració, s’obsessiona amb les endevinalles i no l’ajuda a eixir
d’aquell entorn tan desagradable. Trobe que Güido és un gran pare, encara que
enganya al seu fill, que ho fa per bé. Ell decideix perdre la vida per a que el
seu fill puga eixir del camp de concentració amb vida, i aquesta actitud ens
ensenya i mostra el gran amor d’un pare pel seu fill.
També en la pel·lícula es pot observar
com els nazis eren molt racistes, i ells creien que eren una raça superior,
soles pel fet de ser blancs de pell, per exemple. En la pel·lícula també es pot
observar com els jueus estan explotats al camp de concentració: no paren de
treballar i no estan gens ben alimentats, fins que arriba el punt que són
exterminats a les càmeres de gas.
En fi, una pel·lícula que per mitjà
dels protagonistes (de les seues actituds) ens permet aprendre sobre actituds
positives, racisme, violació de drets humans...
Guillem
.jpg)
